Els seus somnis... quan ell està dormint, quan està respirant i no li importa res del que passa al seu voltant perquè el que està passant per dins seu ja és prou intens. Sé que no veu en blanc i negre.. El moviment de flama que crema, que crema per dins i per fora, que mai saps si s'apagarà si reviurà amb més força, però que de tant en tant agafa aire per xiular i així fer-te pensar que ella existeix. I sobretot, la gran inmensitat blava, el cromatisme inacabable de la profunditat. Tot això conforma el meu tot, el meu ara. No tinc paraules, no tinc...Per això, vull seguir dormint (i somiant).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada